En aquest món diminut tot s'amuntega i es confon, i jo tossuda, al passar, somnio que aquestes portes del que ara em sembla la presó de la història, seran obertes per a tothom que vulgui topar-se amb els records d'altres temps: castell, casa senyorial, masia, cases barates...
Hauran canviat els paisatges i les distàncies, com possiblement va canviant l'Univers, però l'ésser humà es manté amb les seves necessitats de defensar-se del que li ataca i atacar fins i tot al que no es pot defensar; amb les seves necessitats d'un luxe exacerbant desitjant l'enveja del que ho contempla; amb la necessitat de supervivència a la fam o a la misèria que li envolta; o amb l´acceptació d'una surtida digna en els moments difícils...i pot ser amb la il·lusió d'un futur més alegre...
En un temps en que la memòria històrica es vol convertir en amnèsia general per l'efecte d'una justícia amb minúscules i la paraula CRISI esdevé en una malaltia dels drets socials, difícil es fa reivindicar pels nostres barris la riquesa històrica i cultural que s'amaga darrere aquestes parets.
Només ens queda unir les veus de tots els veïns i veïnes fins que siguin oïdes i les portes siguin obertes.
Pintura a l'oli feta quan només coneixia la no massa agraciada, encara que no per això menys digna, arquitectura exterior de la Ronda de la Torrassa 123-129.
Marian
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada