Ells van néixer en aquesta casa vella i, possiblement, també els seus pares, i els seus avis...No necessiten més per ser feliços, són fidels als seus orígens, poden fugir però no volen perquè aquí tenen una casa i una porta oberta i, de tant en tant, algú al passar davant aquesta porta atrotinada pel temps, els miren i els acaronen amb tendresa.
Petita pintura amb oli.
Marian
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada