Ningú no s'atura. Es camina al llarg d'un temps de més de 2000 anys, per un món perdut i recuperat per cada un dels viatgers que desitjarien haver estat els primers en descobrir aquells indrets. La increible experiència de recòrrer el passadís escavat en roca d'arenisca culmina en arribar, amb els ulls molt oberts i el cos esclatant d'emoció, davant la façana del Tresor. La naturalesa i l'art havien unit esforços. Petra ens ha obert el seu cor i nosaltres bategarem amb ell.
Marian
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada