Des del realisme pictòric i la sensilleza dels seus temes, Carlos Morago ens introdueix en un món poètic on la solitud dels elements formen part d'un univers proper en la presència. La vaga tristesa de la decadència està repesentada amb subtilesa i elegància en racons de patis i jardins, de carrerons i garatges... on es manifesta, entre llums que apaguen les ombres, el pas del temps.
Un passeig pel casc antic de Barcelona, sense companyia o ben acompanyat, ens pot transportar a històries superades pel temps o a sales d'art dignes de ser visitades en el present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada