Aquelles obres, aquelles pintures que dia a dia havia vist crear pel Ramón allà estaven, ben emmarcats, ben distribuïdes per les sales, lluint tal i com es mereixien.
Es sentien moltes paraules d'elogis, es podia percebre l'admiració entre tots els presents, els seus companys d'ara en el taller de pintura, i els seus companys de feina, els de fa ja alguns anys.
I el més important, també es podia copsar l'estima que tots sentim pel Ramón.
Aquella exposició és un petit reconeixement al seu esforç i a la seva dedicació i també un exemple per qualsevol que en algun moment necessiti una empenta per seguir endavant.
Gràcies, Ramón.
Marian
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada