Ells van néixer en aquesta casa vella i, possiblement, també els seus pares, i els seus avis...No necessiten més per ser feliços, són fidels als seus orígens, poden fugir però no volen perquè aquí tenen una casa i una porta oberta i, de tant en tant, algú al passar davant aquesta porta atrotinada pel temps, els miren i els acaronen amb tendresa.
Surt el toro a la plaça. Valent... desorientat...desafiant. Ell és el rei i és lliure. Ensuma l'aire i li arriba la olor de la força, el dolor i la mort dels seus germans. Però avui a la plaça no hi ha ningú per gaudir amb el seu patiment. Aquí, a les portes de la Monumental, un petit alè d'esperança tremola i confia en què aviat totes les places del món seran lliures com tu, amic meu, i amb tu el món també començarà a ser una mica més lliure.