Aquests són dos racons d'Eivissa als que vaig tenir l'audàcia de pintar a l'oli. És un petit homenatge a l'illa on vaig viure durant vint anys i a la que estimo i sempre recordaré amb dolçor però de la que em vaig allunyar sense recança.
Marian
1 comentari:
Anònim
ha dit...
Els racons d'Eivissa ens han encantat ! Tan de bo puguessim tenir a Paris racons tan macos i pintores tan bones. Neal i Maru
1 comentari:
Els racons d'Eivissa ens han encantat ! Tan de bo puguessim tenir a Paris racons tan macos i pintores tan bones.
Neal i Maru
Publica un comentari a l'entrada